Diuen que fa molt de temps, una nena
preciosa d’ulls bruns li va preguntar al seu pare com havia nascut el món. El
pare, però, no sabia ben bé què dir-li. Sabia que hi havia la
terra, el cel, el sol, la lluna i les estrelles; també hi havia el mar, els ocells,
les plantes i les flors… de fet, semblava que tot plegat sempre hagués estat on
era.
Aleshores, va pensar que li diria que
algú ho havia fet. Primer, va fer el
cel i la terra, amb el dia i la nit amb estrelles. Va fer que al cel
hi haguessin
tota mena de llums, amb el sol i la
lluna, les estrelles i els cometes. Ah! I no es podia oblidar de posar-hi els nens i les nenes, els pares i les mares, els avis i les àvies.
El pare va pensar que també li diria
que potser, abans de néixer la terra, tot era buit. Que tot el
que coneixem i que tant ens agrada del nostre món era a dins d’una capseta i
que, quan la van obrir, va fer un pet extraordinari i en va sortir com per
encanteri un mun d’estrelles. Aquestes estrelles es van anar escampant pel cel
amb els
planetes. Es planetes es van anar acolorint. A la
terra hi vivien
animals i plantes, i al mar, peixos i cavallets de mar. I entre els animals,
les plantes i els peixos, hi havia nens i nenes, pares i mares, avis i àvies.
El pare va pensar que, per a una nena
petita, tot plegat potser seria una mica difícil d’entendre. Però, quan se la
mirava als ulls, hi veia somnis d’estrelles. Al fons d’aquells ulls bruns hi va veure el
record del sol, la lluna i les
estrelles i fins
i tot una imatge dels planetes.
- Ja sé com va néixer el món- li var
dir el pare- Fa temps, quan tu vas néixer i vas obrir els ulls per primera vegada,
el món va néixer amb tu. Tot el món era allà perquè tu el veiessis…i ara… totes
les nits mirem cap al cel per descobrir l’Univers!!!!!
ADAPTACIÓ DEL CONTE: D’ON VE EL MÓN PARE?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada